Pinguilandia

Treball - Paraules

2009-05-08T13:43:00.002+02:00

Aire, festa, música, silenci, velocitat, estimar i pell.

paraules

Video - bici

2009-04-15T14:33:00.002+02:00

4 treball - Paisatge

2009-03-18T14:33:00.002+01:00

4 Entrega

Notes (3 PART)

2009-03-11T10:44:00.013+01:00

Parts d’una càmara

- Caixa fosca: on es crea la imatge.

- Obturador: (O) és un dispositiu que permet o bloqueja l’entrada de llum i per tant, controla el temps d’exposició amb la llum. Equivaldria a la tapa de la caixa fosca que tanca i obre el pas de llum a l’interior d’questa caixa. Aquest període de temps es conegut com velocitat d’obturació o temps d’exposició.

Temps d’obertura: 8 – 4 – 2 – 1 – ½ - ¼ - 1/8 – 1/15
B = es un temps indefinit d’obertura, la meva càmera Canon 400D és BULB. Premem el boto i fins que no pari de prémer l’obturador seguirà obert.

Quan parlem del temps, també hem de tenir en compte si podem realitzar la foto a “pols” o si necessitem un “trípode”, amb un objectiu 18-55 la velocitat mínima per poder disparar a pols hauria de ser 1/125 (exemple!!), i a major objectiu “teleobjectiu”, menor temps que podrem disparar a “pols”.

Av – A - Prioritat diafragma: escollim el diafragma i la màquina calcula el temps.
Tv – S – Prioritat temps o obturació: escollim el temps i la càmera busca el diafragma.
M – Manual.
P- Programa per evitar dispar flaix.
A-DEP- AE amb profunditat de camp automàtic.

-Objectiu: esta format per l’anella d’enfocament i el diafragma (D).

En els pròxims dibuixos podrem entendre millor el funcionament d’un objectiu gran angular i un objectiu normal. Amb el gran angular la imatge que pot capturar la càmara és major que si haguéssim utilitzat un objectiu normal o teleobjectiu.

<7>16 a 28mm gran angular

28 mm com un angular

50 mm con un objectiu normal

>135 mm amb un teleobjectiu

-El diafragma és un mecanisme d’obertura que permet l’entrada de llum (en el cas de la caixa fosca no existeix, i és substituït per l’estenopo). Tant les càmeres digitals com les analògiques tenen determinada l’obertura del diafragma pel numero f/ : f/22...f/1,4 (f/22 és l’obertura més petita i f/1,4 l’obertura més gran). Tal i com dèiem en la caixa fosca, com més petit es el forat en aquest cas com més petita sigui l’obertura, major nitidesa aconseguirem.

El número f/ ve donat per la relació que existeix entre la longitud focal (distància entre el diafragma i la pel·lícula) i el diàmetre d’obertura efectiu. Per tant, un diafragma de f/22 seria 22 vegades l’obertura.

I un diafragma f/2,8 seria 2,8 vegades l’obertura.

Aquesta icona ens indica la possibilitat d’obrir o tancar el diafragma. +2 +1 0 -1 -2 Quan parlem de diafragma hem de tenir en compte que el canvi d’una f a una altra es el doble d’obertura cap endavant i la meitat cap darrera.
Recordem que com més petit es el nombre major es l’obertura del diafragma, per tant:

Doble Meitat

Ob. més petita f 32 – f 22 – f 16 – f 11 – f 11 – f 8 – f 5,6 – f 4 – f 2,8 Ob. més gran

Per aconseguir major camp de profunditat utilitzarem un diafragma petit “f 32”, per exemple. Una fotografia amb una persona al fons i davant una botella d’aigua, si volem que surti sols la botella i per tant aconseguir “major profunditat” utilitzarem un diafragma petit (f 32) i si volem que surtin la botella i la persona farem servir un obertura més gran (f 2,8).

-Visor: directe, reflex i visor esmerilat.

-Arrastre de pel·lícula.

-Fotòmetre.

Nota: alhora de disparar la càmera. En casos que busquem la rapidesa utilitzarem una ISO alta (800 o més) i si és una acció lenta una ISO baixa (50 o menys).

També es aconsellable disparar sempre amb una ISO baixa perquè aconseguirem el major rendiment de la nostra càmera, hem de recordar que amb una ISO baixa aconseguim una major nitidesa i menys gra.

3 Treball - Autoretrat

2009-03-03T13:16:00.002+01:00

Autoretrat

La mar

2009-02-24T15:40:00.002+01:00

Temps d'exposició: 13 seg.

Obertura: f/ 22

ISO 100

Canon EOS 400D digital

Un dia reial

2009-02-19T10:45:00.002+01:00

Temps d'exposició: 1/125
Obertura: f/ 9
ISO 100
Canon EOS 400D digital

Notes (2 PART)

2009-02-17T16:47:00.003+01:00

Sensibilitat = ISO = ASA = DIN son diferents escales d’exposició o sensibilitat d’una pel·lícula.

100 ISO = 21 DIN

La latitud d’exposició: és el marge d’error (entre diafragma i temps d’obturació). Si utilitzem una ISO Baixa el marge d’error és més petit i una ISO alta el marge d’error major. Per tant, en males condicions o extremes és millor utilitzar una ISO Alta per assegurar la fotografia. Exemple en un concert disparant a ma alçada i sense flaix.

Fotografia fosca amb algú davant, temps ràpid i ISO alta.

Utilitzant flaix slow (lent). Quan la imatge que tenim és un fondo molt fosc i davant tenim una persona. El que hem de fer es utilitzar una ISO Alta que ens deixarà veure el darrera i posar un flaix slow que il·luminarà a les persones.

Dins dels diferents formats de negatiu podem trobar petit (126 – 110 - 135 mm), mig (120 – 220 mm) o gran (9x10 – 13x13 – 8x24 o plaques d’estudi)

On està el límit?

2009-02-13T13:44:00.005+01:00

Temps d'exposició: 1/30

Obertura: f/ 7,1

ISO 100

Canon EOS 400D digital

Aigua o terra?

2009-02-13T08:51:00.004+01:00

Temps d'exposició: 1/50
Obertura: f/ 5,6
ISO 125
Canon EOS 400D digital

Pau i tranquil•litat

2009-02-12T14:40:00.004+01:00

Temps d'exposició: 1/50

Obertura: f/ 5,6

ISO 400

Canon EOS 400D digital

Nocturnes

2009-02-11T15:28:00.001+01:00

Nit

1 treball - 1 dia de la meva vida

2009-02-11T14:19:00.004+01:00

revelar

Notes (1 part)

2009-02-11T12:04:00.008+01:00

Fotografia analògica.

El funcionament de “la caixa fosca” es basa de quatre fases o processos.

1- Obtenir el negatiu de les fotografies
2- Revelat del negatiu
3- Obtenir el positiu
4- Revelat del positiu

Primer procés: obtenim el negatiu amb l’ajuda de “la caixa fosca” tal i com veiem en la imatge . El temps d’exposició el decidirem nosaltres mateixos a l’atzar.

Temps d’exposició: ↑ temps, imatge més fosca, ↓ temps, imatge menys fosca

Com més petit es el forat de la caixa “estenopo” major serà la nitidesa de la imatge.

El temps d’exposició s’anomena velocitat d’obturació. En aquest cas, és el temps que restarà obert el forat.

Segon procés: en aquest procés aconseguim que el paper fotogràfic després de passar pel laboratori obtingui la imatge desitjada (negatiu). Aquest procés consta de tres apartats diferenciats: el revelat, el bany d’atur i el fixador. Anirem passant el paper per cada un dels cubells fins al rentat i secat final. (Hi ha una pinza per cada cubell i no poden entrar en contacte amb l’anterior).

Quan tenim el paper dins els líquids tenim que anar movent els cubells.

Tercer procés: en aquest procés transformem el negatiu amb positiu. Gràcies al negatiu podem obtenir totes les copies que desitgem.

El procés es dur a terme en el laboratori utilitzant una llum fixa i directa. En primer lloc col·locarem el negatiu damunt d’un paper fotogràfic i després de decidir el temps que volem que la còpia estigui en exposició amb la llum, podem encendre el foco que il·luminarà el negatiu i el positiu, d’una forma directa i constant.

Quart procés: Efectuarem el mateixos procediments que en segon apartat.

En aquests links podem trobar unes explicacions més detallades dels quatre processos:

Link 1

Link 2