Temps d'exposició: 13 seg.
Obertura: f/ 22
ISO 100
Canon EOS 400D digital
24 febrero 2009
19 febrero 2009
17 febrero 2009
Notes (2 PART)
Sensibilitat = ISO = ASA = DIN son diferents escales d’exposició o sensibilitat d’una pel·lícula.
100 ISO = 21 DIN
La latitud d’exposició: és el marge d’error (entre diafragma i temps d’obturació). Si utilitzem una ISO Baixa el marge d’error és més petit i una ISO alta el marge d’error major. Per tant, en males condicions o extremes és millor utilitzar una ISO Alta per assegurar la fotografia. Exemple en un concert disparant a ma alçada i sense flaix.
Fotografia fosca amb algú davant, temps ràpid i ISO alta.
Utilitzant flaix slow (lent). Quan la imatge que tenim és un fondo molt fosc i davant tenim una persona. El que hem de fer es utilitzar una ISO Alta que ens deixarà veure el darrera i posar un flaix slow que il·luminarà a les persones.
Dins dels diferents formats de negatiu podem trobar petit (126 – 110 - 135 mm), mig (120 – 220 mm) o gran (9x10 – 13x13 – 8x24 o plaques d’estudi)
100 ISO = 21 DIN
La latitud d’exposició: és el marge d’error (entre diafragma i temps d’obturació). Si utilitzem una ISO Baixa el marge d’error és més petit i una ISO alta el marge d’error major. Per tant, en males condicions o extremes és millor utilitzar una ISO Alta per assegurar la fotografia. Exemple en un concert disparant a ma alçada i sense flaix.
Fotografia fosca amb algú davant, temps ràpid i ISO alta.
Utilitzant flaix slow (lent). Quan la imatge que tenim és un fondo molt fosc i davant tenim una persona. El que hem de fer es utilitzar una ISO Alta que ens deixarà veure el darrera i posar un flaix slow que il·luminarà a les persones.
Dins dels diferents formats de negatiu podem trobar petit (126 – 110 - 135 mm), mig (120 – 220 mm) o gran (9x10 – 13x13 – 8x24 o plaques d’estudi)
13 febrero 2009
12 febrero 2009
11 febrero 2009
Notes (1 part)
Fotografia analògica.
El funcionament de “la caixa fosca” es basa de quatre fases o processos.
1- Obtenir el negatiu de les fotografies
2- Revelat del negatiu
3- Obtenir el positiu
4- Revelat del positiu
Primer procés: obtenim el negatiu amb l’ajuda de “la caixa fosca” tal i com veiem en la imatge . El temps d’exposició el decidirem nosaltres mateixos a l’atzar.
El funcionament de “la caixa fosca” es basa de quatre fases o processos.
1- Obtenir el negatiu de les fotografies
2- Revelat del negatiu
3- Obtenir el positiu
4- Revelat del positiu
Primer procés: obtenim el negatiu amb l’ajuda de “la caixa fosca” tal i com veiem en la imatge . El temps d’exposició el decidirem nosaltres mateixos a l’atzar.
Temps d’exposició: ↑ temps, imatge més fosca, ↓ temps, imatge menys fosca
Com més petit es el forat de la caixa “estenopo” major serà la nitidesa de la imatge.
El temps d’exposició s’anomena velocitat d’obturació. En aquest cas, és el temps que restarà obert el forat.
Segon procés: en aquest procés aconseguim que el paper fotogràfic després de passar pel laboratori obtingui la imatge desitjada (negatiu). Aquest procés consta de tres apartats diferenciats: el revelat, el bany d’atur i el fixador. Anirem passant el paper per cada un dels cubells fins al rentat i secat final. (Hi ha una pinza per cada cubell i no poden entrar en contacte amb l’anterior).
Quan tenim el paper dins els líquids tenim que anar movent els cubells.
Tercer procés: en aquest procés transformem el negatiu amb positiu. Gràcies al negatiu podem obtenir totes les copies que desitgem.
El procés es dur a terme en el laboratori utilitzant una llum fixa i directa. En primer lloc col·locarem el negatiu damunt d’un paper fotogràfic i després de decidir el temps que volem que la còpia estigui en exposició amb la llum, podem encendre el foco que il·luminarà el negatiu i el positiu, d’una forma directa i constant.
Quart procés: Efectuarem el mateixos procediments que en segon apartat.
En aquests links podem trobar unes explicacions més detallades dels quatre processos:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)