Parts d’una càmara- Caixa fosca: on es crea la imatge.
- Obturador: (O) és un dispositiu que permet o bloqueja l’entrada de llum i per tant, controla el temps d’exposició amb la llum. Equivaldria a la tapa de la caixa fosca que tanca i obre el pas de llum a l’interior d’questa caixa. Aquest període de temps es conegut com velocitat d’obturació o temps d’exposició.
Temps d’obertura: 8 – 4 – 2 – 1 – ½ - ¼ - 1/8 – 1/15
B = es un temps indefinit d’obertura, la meva càmera Canon 400D és BULB. Premem el boto i fins que no pari de prémer l’obturador seguirà obert.
Quan parlem del temps, també hem de tenir en compte si podem realitzar la foto a “pols” o si necessitem un “trípode”, amb un objectiu 18-55 la velocitat mínima per poder disparar a pols hauria de ser 1/125 (exemple!!), i a major objectiu “teleobjectiu”, menor temps que podrem disparar a “pols”.
Av – A - Prioritat diafragma: escollim el diafragma i la màquina calcula el temps.
Tv – S – Prioritat temps o obturació: escollim el temps i la càmera busca el diafragma.
M – Manual.
P- Programa per evitar dispar flaix.
A-DEP- AE amb profunditat de camp automàtic.
-Objectiu: esta format per l’anella d’enfocament i el diafragma (D).
En els pròxims dibuixos podrem entendre millor el funcionament d’un objectiu gran angular i un objectiu normal. Amb el gran angular la imatge que pot capturar la càmara és major que si haguéssim utilitzat un objectiu normal o teleobjectiu.
<7>16 a 28mm gran angular
28 mm com un angular
50 mm con un objectiu normal
>135 mm amb un teleobjectiu
-El diafragma és un mecanisme d’obertura que permet l’entrada de llum (en el cas de la caixa fosca no existeix, i és substituït per l’estenopo). Tant les càmeres digitals com les analògiques tenen determinada l’obertura del diafragma pel numero f/ : f/22...f/1,4 (f/22 és l’obertura més petita i f/1,4 l’obertura més gran). Tal i com dèiem en la caixa fosca, com més petit es el forat en aquest cas com més petita sigui l’obertura, major nitidesa aconseguirem.
El número f/ ve donat per la relació que existeix entre la longitud focal (distància entre el diafragma i la pel·lícula) i el diàmetre d’obertura efectiu. Per tant, un diafragma de f/22 seria 22 vegades l’obertura.
I un diafragma f/2,8 seria 2,8 vegades l’obertura.
Aquesta icona ens indica la possibilitat d’obrir o tancar el diafragma. +2 +1 0 -1 -2
Quan parlem de diafragma hem de tenir en compte que el canvi d’una f a una altra es el doble d’obertura cap endavant i la meitat cap darrera.
Recordem que com més petit es el nombre major es l’obertura del diafragma, per tant:
Doble Meitat
Ob. més petita f 32 – f 22 – f 16 – f 11 – f 11 – f 8 – f 5,6 – f 4 – f 2,8 Ob. més gran
Per aconseguir major camp de profunditat utilitzarem un diafragma petit “f 32”, per exemple. Una fotografia amb una persona al fons i davant una botella d’aigua, si volem que surti sols la botella i per tant aconseguir “major profunditat” utilitzarem un diafragma petit (f 32) i si volem que surtin la botella i la persona farem servir un obertura més gran (f 2,8).
-Visor: directe, reflex i visor esmerilat.
-Arrastre de pel·lícula.
-Fotòmetre.
Nota: alhora de disparar la càmera. En casos que busquem la rapidesa utilitzarem una ISO alta (800 o més) i si és una acció lenta una ISO baixa (50 o menys).
També es aconsellable disparar sempre amb una ISO baixa perquè aconseguirem el major rendiment de la nostra càmera, hem de recordar que amb una ISO baixa aconseguim una major nitidesa i menys gra.